Documental: Running, la gran obsesión

Marxa Romànica de Navàs 2016

En números, la Marxa Romànica de Navàs és una marxa de 83,4km i 2650m de desnivell positiu. És una ruta circular que comença com bé diu el seu nom a Navàs i passa pel costat de moltes ermites romàniques, jo diria quasi una vintena.

Amb el Toni portem molts dies d'entreno, jo diria que seriosament desde que vaig hable d'abandonar l'any passat la Matagalls-Montserrat al km 60 per una pájara monumental. Sortim habitualment entre setmana a les 5 del matí ( alguns dies mes d'hora) abans d'anar a la feina, i els caps de setmana també el diumenge i allarguem l'entrenament per fer kilómetres. La marxa romànica la tenim al planning de curses desde el gener, juntament amb d'altres, com la matagalls d'enguany que és al setembre, i aquestes són els principals objectius. La Romànica havia de ser el primer intent de dos, d'acabar un trail de 80km. Teníem també un objectiu secundari que era acabar la marxa dels castells de la Segarra, de 53km, i que tots dos vem aconseguir al Març.
Fa un parell de mesos vem contractar els serveis d'un entrenador online que ens va agradar i ens ha planificat uns entrenos amb cara i ulls, molt millor del que estavem fent pel nostre compte, i també molt més durs, pero que crec que ens ha fet agafar molta més forma.

La marxa començava doncs dissabte a les 5 de la tarda. Amb el Toni, com és habitual, quedem una horeta abans per fer el cafè. El recullo a casa seva i pujem amb el meu cotxe fins a Navàs. Aparquem ben aprop de la sortida, que també és l'arribada, i comença a ploure de valent. Bravo, no ho podiem fer més dificil no? Anem a recollir el dorsal amb el paraigues i de cap al bar. Fem el cafè tot mirant el radar meteorològic i veiem que nomes hi ha una taca de pluja en tot catalunya i és a sobre nostre. Pero sembla que ha de marxar i no serà massa greu (però ho seria). Ens menjem també un troç de pastís energètic de xocolata que esta moooolt bó i ens dona bons resultats en la càrrega d'energia. Fem uns quants riures i anem cap a vestir-nos de gala. Com de costum jo en 2 minuts estic llest i tb com és normal el Toni sembla que se'n vagi de festa, pero bé cadascú som com son i ja ens coneixem. No problem.
Som a la línia de sortida i 5 minuts abans de començar es torna a posar a ploure . Ens amague, a sota d'unes carpes i just abans que soni la traca de sortida marxa la pluja. Sortida!!!! Comencem trotant suau pel passeig de Navàs i al primer carrr que puja ja caminem, sabem que hem de reservar i ens ho agafem al calma, ja puja de valent!!! Nem caminant a pas alegre tota l'estona i només correm als trams plans o de molt poc desnivell.  Anem fent molt bé, hi ha mooolt fang pero no ens molesta, els primers controls els passem sense problema, anem amb retard sobre el temps que havíem previst, pero jo havia decidit anar amb el Toni per poder fer tot el troç que poguéssim junts ja que no anávem pas a guanyar, sinó a passa'ns-ho bé. Quan es va començar a fer fosc vem treure els frontals i vem seguir endavant. Estem bastant acostumats a córrer de nit i no ens és cap problema.  Fins al kilómetre 34 el recorregut es de pujades llargues i sostingudes i baixades molt dretes. Podem córrer poca estona i això ens fa retrasar-nos del planing, però ens és igual. El nostre amic Roger feia el recorregut minos, que era fins al km 35 i allà acabaven els primers. El Roger es va oferir a fer-nos d'assistència i ens esperaria al km 50 (final del recorregut mitjà) per donar-nos suport per si ens feia falta res. Ell va arribar al km 35 en 4h40min. Nosaltres deuriem passar dues hores mes tard, ja de nit. Ell no va haver de fer servir el frontal 😭. Quan vem arribar al control del 35, a Sant Joan de Montdarn, el Toni anava tocat , va arribar dos minuts després de mi, queixant-se de mal d'esquena. Potser era al km39, no ho recordo, perque de nit ja no saps per on vas. El fet és que volia plegar, coses d'aquelles que et venen al cap quan vas tocat, si hi hagués hagut un autobús esperant per baixar a la gent estic segur que hagúes plegat. Li vaig dir però que es prengués un ibuprofé, que camines i que se li pasaria. Va fer bé en seguir perque li va passar el mal. En aquell moment vaig decidir que ers el moment de començar la meva cursa ja que si l'anava esperant no podria ni intentar acabar la marxa jo, que ja em costaria prou, i va començar la lluita contra mi mateix.  Llavors encara anava bé, tenia l'estomac tocat, però no era de la cursa. Desde dijous que estava amb mal de panxa ( em va encomanar el Guillem) i no estava del tot recuperat, molts gasos que va haver d'aguantar el toni mentres vem nar junts (estoy enfermo!!!! Jajajaja) . A les pujades em va començar a fer mal darrere del genol, esquerre, era un mal muscular, de sobrecàrrega, pero que no anava a més i podía suportar. Anava a bon ritme, corrent a les baixades, i avançava força gent. Vaig poder anar al meu ritme , cosa que fins llavors anava amb el Toni, i ja em va anar bé perque vaig reservar forces pel que quedava.
Arribo al km 50, aquí és on comença la cursa realment. Sabíem que aquí haviem d'arribar sencers perquè a partir de llavors no hi havia punts d'abandonament i era un tot o res. Sec a una cadira de l'habituallamen, menjo i bec. Aviso al Roger que ja he arribat ( el pobre devía estar ben avorrit al cotxe) i em diu que el toni va darrera, al final crec que va arribar una hora més tard. Vaig cap al seu cotxe que té al pàrquing del costat i sec uns minuts. Acabo de menjar unes barretes i petem la xerrada amb un mosso que aparca al costat nostre. Li dic al Roger que em fa mal la cama i l'estòmac pero que segueixo. Em faig un automassatge amb una crema del Toni a les cames, de descàrrega, em canvio els mitjons i marxo. Deuria estari uns 20 minutets potser no tant, pero quan engego veig que he agafat fred i corro una mica per entrar en calor. Just abans de sortir de puigreig ens perdem 4 o 5 corredors i hem de tornar enrere. Atravesso el pont del riu, ja per el camí bo i encaro cap al tram més dur de la Romànica, la punada cap a Pinós. Vaig fent bé, sé que a partir del km 60, després de Pinós el terreny és més favorable i vaig pujant bé, pero es molt llarga i no s'acaba mai. Allà és on començo a patir de valent. Vaig tirant i a mitja pujada faig un cafè a l'habituallament que hi havia entremig. Tot i així haig de seure un moment mentre pujo a pendre'm un gel o barreta, no ho recordo, ja anava tocat! I em rebifa, puc arribar a dalt, pero quan ja vas tocat d'energia costa molt de revuperar-se. Per fi arribo a l'habituallament de Sant Pau de pinós, atrapo dues noies i un noi que van tota la pujada davant meu parant fent-se fotos i tan frescos. Menjo de valent i bec cocacola, que m'acaba de revifar i surto cap abaix. Crec que vaig trotar un troç pero de cop m'agafa un mal de panxa fort i haig de sortit volant a buscar un lloc que em faci de wc. Haig de correr de valent pk em segueix el grupet que he deicat enrere i no vull que em vegin amb el cul a l'aire. Crec que la poca energia que vaig recuperar al control la perdo en l'sprint cap al wc. Era una urgència!!! A partir de llavors ja va ser una agonia constant. Veia a venir la pafara, afluixava una mica, menjava, arribava al seguent control i recuperava lo just per poder arribar al proper. Pas rere pas, aguantant i trobant energies d'on podia. Engego l'ipod, que no se com s'abia quedat sense bateria tot i haverlo carregat el dia abans. Canto, gemego, ploro, sí , ploro. Pero tiro emdavant. Sé que el Toni ho ha deixat al 50, i me n'alegro perque sé que esta molt bé, i ha seguit fins allà, i encara que li foti no acabar, estar superbé. Penso en tots i m'hi esforço per tots. La panxa em puteja, haig de parar 2 vegades mes per ella. I vaig trampejant. Les cames van be!!!! Però el cap no en vol saber res, et diu que paris, que no pots, que no s'ho val, i has de lluitar, i no fer-li cas. És l'instint que et vol fer parar. Les cames van fetn, a poc a poc, però el cap no. Dosifico els gels i les barretes, constant, cada 45min, i ho combino amb els menjars dels controls, per poder anar agafant l'energia que em permet caminar. Les pujades es fan dures, però pas a pas vaig tirant. A l'habituallament del km 70 veig que ho aconseguiré, pero també que queda molt patiment. Tiro, tiro, tiro. Menjo i tiro. Em queden 6,5km i surto cap a l'ultim tram darrere una colla de gent que fa la copa de marxes de catalunya. Van xerrant com si no res, menys un que va com jo, en mode automàtic. Em reconforta veure que no sóc l'unic que pateix, el sento que explica que li fan mal un munt de coses, jajajaja, ami nomes una, la força.
Els ultims 3 kilómetres son duríssims, som les 11 del matí i el sol pica de valent. El mode automàtic ja es total, no noto la falta d'energia, pas a pas, nem caminant, 3km, 2 , 1 veiem el poble que no acaba d'arribar. Atravessem el pont de la carreterea i entrem. Em canvia la cara, la gent ens mira, vaig petat però ric, em surt el riure, ho hem aconseguit!!!! No vull sentir mai mes parlar de correr. N'estic fart. Plego. Agafo el record que et donen per completar la marxa, saludo a la colla amb que he anat els ultims km, dono les gracies a tots els de l'organització i vaig cap al cotxe. Condueixo fins Manresa intentant que no m'entri cap rampa. Quan baixo del cotxe veig que ja no puc caminar. Tinc les cames com pals!!! Menjo algo i m'adormo al sofà. Em despero a mitja tarda em dutxo i cap al llit. Em desperto a les 10 del vespre, sopo i a dormir. Total, mes de 17h dormint seguides.
Vull agraïr a la Cèlia que se n'encarregues de tot mentres jo estava corrent o en mode zombie dormint i als meus pares per cuidar tb de nosaltres. Seria impossible sense ells . Gracies també a tots els que ens heu donat suport. Gràcies Roger!

 P.D: avui ja hem parlat amb el Toni com encarem la Matagalls, no tenim remei. Salut!!!!!

Marató de Barcelona 2015



Després de quasi dos mesos ha arribat l'hora de fer balanç d'un dels dies, esportivament parlant, més importants de la meva vida.
 Quan un és corredor, sempre veu la marató com una proesa, com un mite. És quelcom que sempre et ronda pel cap, i que en un principi veus com impossible, passat un temps ho veus com quelcom molt difícil i després d'un bon temps i quilómetres ho veus com un somni. Jo desde fa un any estava en aquest últim punt, ho veia com un somni, i tenia dins meu una maror que em deia que tirés endavant.
He de reconèixer que he tingut sort en el tema de lesions, l'ultim any no he patit res greu a banda de les molèsties que tot corredor té pel sol fet de ser-ho. Sobrecàrregues, tendinitis, cansament... però res greu. M'ha permès agafar fons i anar augmentant (en époques més i d'altres menys) els quilómetres i les tirades llargues, per tal de poder arribar al dia de la cursa en unes condicions bones per poder lluitar contra la distància sense haver de pasar un calvari.
També haig de reconèixer que els entrenaments que he fet han sigut bastant de mínims, tres dies a la setmana de córrer de mitjana, algun d'el·lítpica a casa entremig i han sigut molt escasos els entrenaments de força i core.
Per a que us feu una idea dels entrenaments que faig: acostumo a sortir dimarts, dijous i diumenges a correr. Dilluns faig un rodatge d'una hora a les 3 entre que deixo a la meva filla a l'escola i haig de tornar a buscar-la a quarts de cinc. Temps just per fer uns 10-11km, dutxar-me i recollir-la. El dijous disposo d'una hora més ja que es queda a extraescolars. Surto una mitja de 1h:30min per fer uns 15-16km. Aquesta jornada de dijous la dedico a fer una tirada a ritme bo i de tant en tant fem algun dia de series per agafar "xispa". Els diumenges és el dia de tirada llarga i últimament les distàncies varien entre els 21km i els 35 de la màxima tirada que he fet per entrenar la marató.
Aquestes són les dades dels quatre mesos que he dedicat per entrenar la marató:

Cuenta: 54 Actividades
Distancia: 741.96 km
Tiempo: 69:03:31 h:m:s
Ganancia de altura: 6,835 m
Velocidad media: 10.7 km/h
FC media: 81 % de máx.
Calorías: 47,721 C

 No són res de l'altre món però per mi és tot el que he pogut fer amb el  temps de que disposo.

I ara la crònica:


La marató de Barcelona va ser el dia 15 de Març d'enguany, 2015. Aquest dia havíem de baixar amb el meu germà i la seva parella però per motius de salut al final no van poder baixar. Em va acompanyar el meu pare. Vem quedar a les 6:15 del mati. Jo em vaig llevar a les 5:30 i em vaig menjar un pastís energètic d'overstims que em vaig preparar el dia abans. És un pastís de xocolata que es fa al forn, tipus coca o "bizcocho" que ja vem provar amb el Pau l'any passat quan vem fer la Marató de la Ultra Pirineu. Està molt bo i no atipa gens. Crec que es una bona sol·lució per menjar abans d'aquestes proves tan dures que t'esgoten el glucògen i necessites que tinguis les reserves ben carregades. Faig un cafè amb llet de soja i agafo tot el que ja tenia preparat del dia abans. Agafo el cotxe i recullo al meu pare puntual a les 6:15 per casa seva. Anem fins a zona universitària on tinc una zona locatlitzada, fàcil per aparcar i davant mateix de la boca del metro de la línia verda que ens deixa ben bé a plaça espanya. Busquem un lloc per fer un beure, per fer temps, i acabem entrant al centre comercial Les Arenes, faig un aquàrius, vaig al lavavo i ràpidament em vesteixo llest per a buscar el calaix de sortida. Em vaig apuntar al calaix que deia temps previst de 3:45 a 4 hores, crec que la gent s'apunta a algun calaix una mica més ràpid del que li tocaria per no perdre temps, però jo no tenia cap intenció d'anar massa ràpid, volia anar al meu ritme i m'era igual d'es d´on sortia ja que volia anar tranquil. La sortida de la marató es fa en vàries tandes, per a que els corredors no perdin temps i s'aglomerin. Jo surto al cuart tret i de bon principi puc correr bé i al ritme previst. Els 10 primers quilómetres els faig sense notar-los, tot i que són els que més pujada acumulen, fins a la diagonal. A partir de llavors el ritme és bo, velocitat de creuer. On començo a notar que ja porto una estona correns, cap al km 18, la pujada de la meridiana m'apreta una mica mentalment però com les cames encara van lleugeres la faig sense més problemes. La baixada és bastant millor, veus a la resta de la gent que encara està pujant i això em motiva (em sap greu pels altres, però ser una mica més ràpid que algú també es una motivació). Faig el recorregut fins a l'inici de la diagonal molt bé. Em vaig trobamt al meu pare durant el recorregut en unes parades del metro que haviem mirat abans i que em va animant durant la cursa. Aquests moments em distreuen ja que haig d'anar controlant quanta distància falta fins al següent punt de trobada i quan s'aproxima haig d'estar atent per si el veig. Em fa pensar en una altra cosa que no sigui el patiment. Una vegada arribo a la diagonal em torno a trobar en un tram de pujada i baixada de corredors pels dos sentits de la via, pateixo uns metres però crec que un gel que m'he pres uns minuts abans, cap al quilómetre 28 em fa efecte i pujo i baixo la diagonal com un tiro. Avanço força gent i encaro el tram més dur que és el de la zona de mar, sense tant públic, exposat més al sol i aire. No pateixo gens a part de que les cames ja no comencen a estar fines i ja vaig més arrossegat. Es un tram de retrobar-te amb tu mateix, d'interioritzar els entrenaments que has fet, de lluitar contra la ment, tirar endavant, córrer zen com diuent. Quan arribes a aquest estat, els quilómetres passen i quan te n'adones t'en tornes a endinsar dins de Barcelona. En un moment ets a Arc de Triomf, la gent et rodeja, t'esperonen qual etapa del Tour de França anima als seus herois. Gent a banda i banda del circuit cridant a mes no poder et donen força per encarar l'ultim tram de la marató. Baixes per la Catedral de Barcelona, fins a Colom, el saludes, li dius adéu i t'encomanes a la verge del Paral·lel, saps que en breus moments hi arribaràs i ja tens ganes d'enfrontar-t'hi. Quan arribo al paral·lel ja tinc les cames en mode automàtic. Em fan mal però ja fa estona que sé que acabaré la cursa. Començo la meva última batalla, poso la reductora i cap amunt. Avanço molta gent, molts que caminen esgotats, jo vaig a molt bon ritme (5:30 o així xD) i disfruto dels dos quilómetres de pujada, quan arribo a dalt de tot s'em posa la pell de gallina. Aquella última corba, amb el km 42 pintat a terra, crec que és unica a tot el món, especial, es girar i veure la recta d'arribada que diria que quasi pots tocar el cèl. Faig els últims metres plè d'emociÓ, creuo la meta i ... fí. Faig un salt d'alegria i me n'adono que tinc cames. Paro de correr i les cames em fan molt mal, molt de mal, però no puc més que riure. Com més mal sento, més ric. És una sensació indescriptible. Recullo la beguda i una amable voluntària em posa la medalla. Li dono les gràcies.

Aquest és el fruit d'un gran esforç i que sense les persones que m'envolten no hagués estat possible.
Vull agraïr més que a ningú a la Cèlia, sense el seu suport i ajuda no m'hagués estat possible entrenar ni preparar-me mentalment.
També vull agraïr al Roger Batriu que em dongués l'empenta per apuntar-me i acabar-me de decidir, espero que et recuperis ben aviat i poder correr plegats de nou. Als companys del grup MAIPAREM que em van ajudar al crowdfunding, l'inseparable Toni Maraver i el Jordi Roig, grup troncal amb els que vem començar a córrer fa molt temps, per molts anys!!! Als meus pares, Agustí i Montserrat que també van ser dels primers en recolzar-me a la meva decissió, quan m'ha fet falta la seva ajuda han estat sempre allà. Sempre recordaré que a la meva primera marató el meu pare em va acompanyar, molt orgullós d'ell i crec que ell també de mi. A la meva cosineta Cristina i als seus pares, Al meu germà Oscar i a la Gemma. Al company de feina Genís per la seva ajuda. A la meva altra cosina i als seus pares, Paquita i Jordi per ser allà en aquest moment especial per mi. Al company d'escola Dani Navarro per la seva ajuda, suport i material que em va regalar.
En moments com aquest veus qui son les persones que estan al teu costat, i que sempre hi serán. A tots vosaltres us estic enormement agraït. Us porto al meu cor. Tot aquest esforç que he fet us el dedico a vosaltres. Us vaig dir que m'acompanyarieu a la cursa i així ho veu fer, veu estar amb mi durant els 42km i vosaltres també veu acabar la marató.

Per si algú ho vol saber, el temps que vaig fer és el menys important.


GRÀCIES!!!!

Cavalls del vent 2014

Doncs així de cop, i sense avisar, ja tenim objectiu per la temporada 2014. Acabar la Marató Pirineu i si pot ser, acabar-la bé.

Ens hem apuntat en Pau Camp ,el Roger Batriu i jo mateix. Tenim tot l'estiu per entrenar i hem de començar a acumular desnivells positius a les nostres tirades, però anem amb temps.

He penjat el track al wikiloc per a que el pogueu aprofitar i veieu de que và el tema.

Són 42km, 2500 mestres de desnivell positiu i més de 5000 acumulat. Gas!!!

Salut i km's!!!